Grandeur? No gràcies!

Voler fer grans les nacions, ens condemna a oblidar les persones.

Un exemple.

1. Europa, via l'agenda de Lisboa (algú hi creu encara?), vol ser la regió més dinàmica, creativa i pròspera del món. Els líders europeus no han renunciat a que les seves nacions siguin les més grans del món.

2. Europa, degut al diferencial de riquesa entre les dues ribes de la Mediterrània, és testimoni d'una immigració que comporta grans problemes socials. El problema no és que hi hagi estrangers aquí, el problema és que el procés es produeix a base de mort i patiment.

Cal augmentar el nivell de vida del nostres veïns pobres. Això es fa amb fomentat el comerç i el desevolupament, no donant ajuda als governs corruptes.

Ara bé, el sud-est asiàtic es desperta i creix i agumenta el seu nivell de vida. Els europeus, enlloc d'alegrar-se, es caguen de por. No pot ser que els xinesos siguin rics! Nosaltres hem de ser els més grans!

Senyors, hem de triar, volem ser els primers, o volem que un gran nombre de persones visquin millor? Oblidem la grandeur de les nacions.